Tinc mitja horeta lliure! Això no acostuma a passar últimament. Des que he arribat a Geegal, la meva residència, ha sigut un no parar de fer coses, caminar amunt i avall, pels carrerons de Darlington, per la badia, per George Street, pels laberíntics passadissos, ponts i ascensors de la UTS...
Ara vaig a per una pizza, però ahir va ser una “cocktail party” amb beguda gratis per a tothom i cambrers amb plates de canapès, abans d’ahir classes de salsa a un club distingit del centre, l’altre excursió per menjar “pancakes on the rocks”, abans un aniversari...
És complicat recordar-se de les obligacions en aquesta espiral d’activitats, conèixer gent, sortir, beure, gastar (sobretot gastar, tot és increïblement car per si a algú no li havia quedat clar), però això és definitivament causat per l’inevitable contagi del “layback” australià.
Aquesta manera de fer tan despreocupada, tan “no worries, mate”, és contagiosa. I més si ets de voluntat dèbil, com un servidor! Però no tot son australians a Austràlia, i és que la majoria de gent que estic coneixent és d’arreu del món.
De totes maneres, és sorprenent conèixer australians; des de l’estudiant de primer de carrera fins al més petao del bar, tots comparteixen una llengua llarga i un sarcasme agut. Els encanta parlar, interactuar, preguntar i demostrar. Interacció crec que és la paraula adequada. Fins i tot al taller sobre feina a Austràlia ens han dit que el més important no és ser el millor, si no ser el millor comunicador: parlar, relacions socials, iniciativa... Austràlia no és país per a tímids.
La meva residència, per altra banda, mola. Franceses, austríacs, un parell de catalans més, una noia de suïssa... I això només és a la residència. Si em posés a fer una llista de la gent que he conegut, de col·legues en potència, necessitaria un parell d’hores per escriure’ls tots i possiblement me’n deixaria algun. Cal destacar en Jesper, danès, que com a bon patriota, em pressiona poc a poc perquè torni a l’handbol (em recorda tan a en Mogens, el meu ex-entrenador...)
Objectiu: trobar feina. Si no, no sobreviuré al país dels 16$ l’hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada