Estat de la Qüestió

Ha passat força temps des que vaig escriure per última vegada. Això, però, no vol dir que no estigui escrivint altres coses. Precisament, una de les millors coses que m’estan passant a Austràlia és que he tornat a escriure.

Analitzant el perquè havia deixat de fer-ho i perquè ara hi he tornat, puc dir que no es tracta de “l’experiència nova i xocant” o el “canvi d’aires”. M’he adonat que vaig deixar d’escriure quan la Joelle i jo ho vam deixar, amb diferents reaccions per cada un dels afectats. Era un Abril, just abans d’acabar el batxillerat, i em pensava que l’experiència d’anar a viure a Barcelona em tornaria a donar l’empenta necessària i el material per tornar a escriure, cosa que no va passar. Descartem llavors el canvi d’aires com a injecció de creativitat.

El que si que no puc negar és que aquí s’han donat una sèrie de circumstàncies que sí que han tingut a veure amb recuperar la comoditat del bolígraf (o teclat, posteriorment i com a llima d’escultor) que a BCN no s’haguessin donat.

En primer lloc, els esquifits horaris de classe i no tenir cap activitat extraescolar obligatòria a part de la feina em donen molt temps per llegir. Bradbury diu que a la Musa se l’ha de mantenir alimentada i l’estic engreixant a bon ritme amb cansalada de primera. Des que he arribat m’he polit mitja dotzena de llibres, des de Borges a Hunter S. Thompson passant per Orwell o Huxley.

Per altra banda les assignatures de la uni tenen molt a veure amb l’escriptura. Non Fiction Writing té més a veure amb periodisme però Creativity and Culture és totalment centrada en la part artística, la creativitat mirada des de diversos punts de vista (filosòfic, biològic, psicoanalític, de la identitat, cultural…). Les lectures d’aquesta assignatura son totes sense excepció petites joies de la teoria de la creativitat. Cada cop que acabo un tema tinc renovades les ganes d’escriure. El tercer motiu és que, per aquestes assignatures, m’haig de posar a escriure. I m’he trobat que, un cop et poses a escriure per un assignement ja tens el ritme agafat per escriure el que et doni la gana.

Després d’aquest petit “Estat de la Qüestió” podem continuar amb el blog.